Harakiri. El cas de la família Abe

Descripción

Harakiri. El cas de la família Abe

El conte que ens presenta Ōgai Mori és una mostra de la cultura i la tradició dels samurais, uns guerrers que vivien sota un codi d’honor molt estricte. El protagonista, el senyor feudal Tadatoshi, es troba malalt i decideix acabar amb la seva vida per mitjà de l’harakiri, un ritual de suïcidi que consisteix a obrir-se el ventre amb una espasa. Els seus servents, fidels al seu amo, estan disposats a seguir-lo en aquest acte de sacrifici i lleialtat. Però quan arriba el moment de la veritat, un esdeveniment inesperat trastoca els seus plans i els obliga a replantejar-se el seu destí.

Aquesta narració ens permet conèixer de prop la mentalitat i els valors del samurai, que formaven part d’una societat feudal i jeràrquica. El respecte, el deure, l’honor i la mort eren conceptes fonamentals en la seva vida. A través d’un estil clar i detallat, l’autor ens trasllada a una època passada, però que encara té una gran influència en la cultura i la societat japoneses actuals.

Història feudal dels samurais

La història feudal dels samurais del japó és una història de guerrers, honor i conflictes. Els samurais eren una classe de soldats honoraris al Japó que van servir des de principis del 600 fins a finals del 1800. El seu nom significa «el que serveix» i es referia a la seva lleialtat cap al seu senyor feudal, anomenat daimyo. Els samurais seguien un codi ètic conegut com a bushido, «el camí del guerrer», que els exigia valentia, disciplina, respecte i fidelitat.

Els samurais van dominar el Japó durant set segles, en els quals van protagonitzar nombroses guerres entre clans per obtenir el poder. La primera d’aquestes guerres va ser la guerra Genpei, que va enfrontar els clans Minamoto i Taira entre el 1180 i el 1185. El vencedor d’aquesta guerra, Minamoto Yoritomo, va fundar el primer shogunat, el de Kamakura, que va instaurar un govern militar al capdavant del país. El shogun era el comandant suprem de les forces armades i tenia el control efectiu del Japó, mentre que l’emperador quedava relegat a un paper simbòlic i religiós.

Shogunatos

El shogunat Kamakura va durar fins al 1333, quan va ser derrocat per una revolta liderada per l’emperador Go-Daigo. No obstant això, el poder imperial va ser breu, ja que un dels seus generals, Ashikaga Takauji, es va rebel·lar contra ell i va establir el segon shogunat, el d’Ashikaga, el 1336. Aquest shogunat va coincidir amb el període conegut com a Muromachi, pel nom del palau on residia el shogun. Durant aquest període es van produir importants canvis culturals al Japó, com l’adopció del budisme zen, l’art de la cerimònia del te o l’estil arquitectònic shoin.

El shogunat Ashikaga va entrar en crisi al segle XV, quan els daimyos van començar a disputar-se el territori i la influència. Això va donar lloc al període Sengoku o «d’Estats en guerra», que es va prolongar fins a finals del segle XVI. Aquesta època va ser testimoni de l’ascens i la caiguda de grans senyors de la guerra com Takeda Shingen, Uesugi Kenshin o Oda Nobunaga. Aquest últim va ser el primer que va aconseguir unificar gran part del Japó sota el seu domini, però va morir assassinat pel seu subordinat Akechi Mitsuhide el 1582.

Unificació

La tasca d’unificar el Japó la va continuar Toyotomi Hideyoshi, un altre general d’Oda Nobunaga. Hideyoshi va consolidar el seu poder mitjançant una sèrie de reformes que van regular qui i com podia ser considerat samurai. També va prohibir als camperols portar armes i els va obligar a lliurar-les en una campanya coneguda com a «espigolada d’espases» (katanagari). Hideyoshi va intentar expandir el seu imperi invadint Corea el 1592, però es va trobar amb la resistència dels coreans i els xinesos. La guerra va acabar amb la seva mort el 1598.

L’últim gran unificador del Japó va ser Tokugawa Ieyasu, un altre exaliat d’Oda Nobunaga. Ieyasu va derrotar els partidaris de Hideyoshi a la batalla de Sekigahara el 1600 i va fundar el tercer i últim shogunat, el de Tokugawa, el 1603. Aquest shogunat va durar uns 250 anys i va portar una llarga pau i estabilitat al Japó. El període Tokugawa es va caracteritzar per l’aïllament del país respecte a l’exterior, la rígida estratificació social i el desenvolupament cultural i econòmic. Els samurais van perdre la seva funció militar i es van convertir en funcionaris i administradors.

El shogunat Tokugawa va caure el 1868, quan una aliança de daimyos i samurais partidaris de la restauració de l’autoritat imperial va derrocar al shogun. Aquest moviment, conegut com a Restauració Meiji, va inaugurar una nova era de modernització i obertura del Japó. Amb la restauració, els samurais van desaparèixer com a classe social i van perdre tots els seus privilegis. Alguns samurais es van adaptar als nous temps, mentre que altres es van rebel·lar contra el govern imperial. Un exemple d’això va ser la rebel·lió de Satsuma, liderada per Saigo Takamori, que va ser l’última gran revolta samurai de la història.